"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

dilluns, 27 d’abril de 2015

Homes sense dones

Hola!
Segueixo amb el meu estimat Murakami...
I és que a casa ja em coneixen, i per tant pel meu sant, que va ser ara farà un mes, van caure un parell de llibres de l'autor.
Es tracta d'un recull de textos que narren històries d'homes sense dones, home dels quals la vida gira entorna a una dona, que sovint desapareixen deixant rastres profunds.
Aquí teniu la ressenya:

Llibre:Homes sense dones
Autor: Haruki Murakami
Any: 2015
Idioma original: Japonès
Editorial: Empúries
Sinopsi:
Sis relats profunds i subtils que exploren la mentalitat masculina japonesa. Sis relats en què els protagonistes són homes sols. Les dones són les grans absents d’aquestes històries: han marxat, han fugit, han mort o senzillament han desaparegut... Però el seu esperit sembla estar sempre ben a prop. En aquest recull trobarem alguns dels trets més característics del millor Murakami:  la música pop dels Beatles, els seus referents literaris, els personatges solitaris i melancòlics, un humor subtil... Sense anar gaire lluny, el títol del recull fa referència a la segona col·lecció de relats que Hemingway va publicar l’any 1927, Men without women. La majoria dels relats han aparegut prèviament en algun mitjà japonès, però totes les versions han estat retocades o modificades per l’autor per ser publicades en aquest format. Només un relat, el que dóna títol al volum, ha estat específicament escrit per al llibre.
Opinió personal:
Perfecte.
No sabia com em tocaria un llibre de relats, però m'ha fascinat. Cada relat m'introduïa en un univers Murakanià diferent, però sempre lligats entre ells.
Quan llegia els relats em sentia com si tingues la sort de tindre entre mans un tresor únic, una cosa que només vull fer que recomanar-lo, compartir-lo amb tothom.
Mai m'havia trobat un llibre de relats tan preciós.
M'es quasi impossible dir quin és el meu preferit o el millor, ja que tots tenien molt en comú, tots són homes perduts marcats per una dona que ja no hi és. Ara no en recordo el nom, però n'hi ha un sobre un doctor plàstic que vaig llegir dos cops seguits. Tots són magnífics, però, la desesperació d'un home que mai s'ha enamorat i que ho fa per primer cop amb una dona que només l'utilitza,m'ha trencat per dins.
EN poques pàgines Murakami despulla una vida perfecta deixant-la com un esquelet, o ni això, la deixa en cendres.

Una de les altres coses que m'han encantat són les referències a The Beatles, sobretot a Yesterday, que te el mateix nom que el títol de la famosa cançó del grup. M'encanta que l'autor en sigui fan, perquè aquests detalls em fan notar l'obre com alguna cosa més propera, o les localitzacions de la majoria de fets, que passen en llocs que pots identificar en un mapa, cosa que m'encanta fer.
El recomano moltíssim, tant per llegir-los tots d'un cop o per llegir-ne de tant en tant.


"Convertir-se en homes sense dones és molt fàcil. N'hi ha prou d'estimar profundament una dona i que ella se'n vagi. Gairebé sempre (com sabeu), els qui s'enduen les dones són els astuts mariners. Les atrauen amb paraules plenes d'enginy i se les emporten corrents a Marsella o a la Costa d'Ivori. Nosaltres pràcticament no podem fer res per aturar-los."





4 comentaris:

  1. A mi també em va agradar molt. De Murakami gairebé només he llegit contes (només After Dark), el tinc molt pendent!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs t'animo a seguir descobrint-lo!

      Ens llegim!

      Elimina
  2. A mi també em va semblar fantàstic, dels millors que li recordo darrerament. El darrer recull de contes que va arribar aquí 'Després del terratrèmol', em va semblar fluixet, però aquest em va fascinar. Cadascun dels relats té alguna cosa, i un parell excel·leixen, però sospito que és molt personal, i que cadascú preferirà uns o altres, tots són molt bons.

    És difícil recomanar Murakami. Aquest és un llibre que no decebrà a cap fan de l'autor, però o bé t'agrada molt, o et deixa estranyat i indiferent. A aquells que ho han provat i no els ha agradat, que també n'hi ha, aquest l'entendran tan poc com qualsevol altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada recomanar el que a mi m'ha fascinat per si algu el descobreix de la manera com ho vaig fer jo: per casualitat, per probar.
      No he tingut ocasió de llegit "Després del terratremol".

      En llegim!!!

      Elimina