"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

divendres, 24 d’octubre de 2014

Facebook!

Hola!!!
Aquesta entrada és merament informativa.
Resulta que, ara que el blog ja fa temps que està en marxa i després un altre intent fallit, avui per fi estreno Facebook.
He creat la pàgina per tal d'avisa de noves entrades i per, de tant en tant, compartir altres coses que puguin interessar als lectors, però també per donar a conèixer una mica més el blog.
Aquí us deixo el link cap al Facebook:

https://www.facebook.com/plujadellibres

La lunas de Júpiter

¡Hola! 
Siento que las ultimas entradas no sean muy frecuentes, pero entre inicio de curso, trabajos escolares, organización y otros entretiempos es difícil encontrar un hueco para sentarme, pensar y escribir. 
A pesar de todo hoy tengo una razón importante por la que escribir, y es que resulta que hace unos días fui a la biblioteca a pasar un rato, mas que nada para olvidarme de todo el estrés. Allí, en una de las últimas estanterías, al final de todo, encontré un expositor recomendándome este libro. No se si fue la portada tan bonita, el nombre o el hecho de que lo recomendaron, pero el caso es que no dude en cogerlo.
Interrumpí otra lectura (¡crimen!) pero valió la pena, esta es una joya de la que os debo hablar si o si.
Libro: Las lunas de Júpiter
Autora: Alice Munro
Traducion: Esperanza Pérez
Año: 2013
Idioma original: Ingles
Editorial: Debolsillo
Sinopsis:
Los relatos de este volumen son conmovedores y sorprendentes, y en ellos suceden muchas cosas: traiciones y reconciliaciones, amores consumados y lamentados. pero los hechos que realmente subyacen en Las lunas de Júpiter son las transformaciones que sufren sus personajes con el paso del tiempo hasta observar su pasado con la ira, el resentimiento y la compasión infinita que nadie sabe comunicarnos como Alice Munro.
Opinion personal:
Durante mi lectura de este libro fui buscando y leyendo descripciones, opiniones y toda clase de textos sobre la autora. Todos hablaban de lo bien que transmite sentimientos. Estoy totalmente de acuerdo, aun que yo subrayaría que lo que mejor transmite son los sentimientos de nostalgia, de ridiculez, de indiferencia delante del mundo, sentimientos un poco oscuros, muy reflexivos y sobre todo nostálgicos.
Me encanta, me encanta como trata la vergüenza hacia un propio pasado, hacia la gente mas próxima a nosotros, la nostalgia hacia aquellas cosas que antes no veíamos o a aquellas que no nos gustaban. Expresa un momento de la vida en que los personajes se dan cuenta de que ya han pasado demasiadas cosas, pero a pesar de lo deprimente que pueden parecer tales sentimientos y expresiones Alice Munro los transforma en bellas historia que te hacen mantener pegado a las paginas.
Creo que todo los relatos del libro merecen una reseña particular, de las tías de la primera historia y sus ingenuidades, de los  profesores adúlteros que gracias a tragedias consiguen la felicidad, de los amigos reencontrados con pasados deslucidos. Todos merecería una mención especial, y es que me han llegado muy adentro, creo que hasta han llegado a cambiar un poco mi forma de escribir a partir de ahora.

dimecres, 1 d’octubre de 2014

El món de Sofia

Hola!
Ja sé que fa temps que no escric res, però aquest cop no és per manca de temps, sinó per manca de material.
Resulta que porto quasi bé tot l'estiu llegint un llibre, un d'aquests llibres super interessants, però que refereixen mil rellegides, mil pauses i mil reflexions.
Es tracta d'un llibre de filosofia, un clàssic, un llibre que crec que tots hauríem de llegir.
Aquí us en deixo la sinopsi.

Llibre: El món de Sofia
Autor: Jostein Gaarder
Tradució: Ernest Folch i Tone Høverstad
Any: 1995
Idioma original: Noruec
Editorial: Edicions 62
Sinopsi:
Sofia Admunds és noruega, té catorze anys i viu en una urbanització de luxe amb la seva mare. El seu pare és capità d'un petrolier i passa llargues temporades fora de casa. Un dia, tornant de l'escola, Sofia troba dins de la bústia un sobre amb el seu nom; dins hi ha un tros de paper amb només dues paraules ("Qui  ets") i un interrogant. Així comença el llarg viatge de Sofia pel món de les idees: un viatge que ens permetrà resseguir, intrigats i fascinats, la vida i l'obra dels grans personatges de tots els temps.
Opinió personal:Al principi, quan duia poques pàgines, no estava segura de què estava llegint, trobava que la vida de Sofia, com a història no tenia res d'especial, però de seguida vaig entendre l'èxit d'aquesta novel·la.
De seguida vaig començar a trobar-la massa interessant per deixar-la ni un moment. Em vaig deixar endur per la vida dels grans filòsofs, vaig començar a dubtar de tot, a omplir-me el cap de preguntes i hipòtesis i a descobrir coses molt interessants que no entenc perquè no m'havien explicat abans. Per què no ens explicant tot això a l'escola en lloc d'omplir-nos el cap de teories, formules i normes que no entenem ni ens interessen? Per què mai ningú m'havia fet dubtar del món, de la concepció que en tenim, de per què és així?
Aquest llibre, per sort, m'ha fet obrir els ulls, m'ha fet començar a pensar en tot això, descobrir les teories de Plató o de Marx, passant per èpoques i revolucions històriques i fent-me-les veure amb uns altres ulls.
M'agradaria que hi hagues més gent que trobes interessants tots aquests debats,

tota aquesta part de la història que també és part del nostre futur.
M'ha encantat aquest llibre i tot el que m'ha fet descobrir.
Només tinc una crítica, i és el tema de la mitologia. Sovint et parla de mitologia nòrdica com si n'haguessis de saber molt, i la veritat és que la meva coneixença d'aquesta cultura és molt minsa. Potser és culpa de la meva falta de cultura, potser és que l'autor no s'imaginava que el seu llibre pogués trencar tantes fronteres, no ho sé, però aquesta és la meva única critica.