"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

dissabte, 28 de juny de 2014

Viure al límit

Hola altre cop!
Sé que normalment faig una entrada cada mil anys, però avui, gracies al temps lliure que proporcionen les vacances, us porto dos entrades seguides.
Resulta que aquesta tarda, ara farà una hora justament, m'he acabat aquest llibre, que sols m'ha durat un dia.
És un llibre del que m'esperava menys i que m'ha sorpres molt possitibament.
Aquí us en deixo la ressenya:
Llibre: Viure al límit
Autora: David Skipper
Tradució: Margarida Sanjaume
Any: 2003
Idioma original: Anglès
Editorial: Cruïlla
Sinopsi:
En Simon i en Darren sempre s'han fet costat, sobretot des que la mare d'en Darren viu amb en Milo, un bàrbar que apallissa el noi; i també des que el germà petit, en Simon, està greument malalt. Les noies, les drogues i les bandes s'han convertit en una part important de la vida, i rondar per la via del tren ja és alguna cosa més que un joc. Però l'amistat sempre perdura, malgrat la duresa de la vida.
Opinió personal:
Vaig agafar aquest llibre d'entre els prestatges de la Biblioteca encuriosida per la portada, on es veu, en blanc i negre, un noi caminant per sobre la via del tren. Em vaig preguntar quina història podria ser representada amb aquesta imatge i el vaig agafar, sense llegir la sinopsi ni fullejar-lo, com per impuls.
Tampoc no m'esperava un gran llibre, m'esperava una cosa d'aquestes per passar l'estona, però no ha estat així. Aquest llibre des del primer moment m'ha enganxat moltíssim.
En algun moment m'ha semblat que s'assemblava lleugerament a Rebeldes, ja que la història és, bàsicament, la vida de dos nois que no ho tenen gaire fàcil però que gràcies a l'amistat tiren endavant.
Crec que és una història d'amistat preciosa.
El dia a dia que han de suportar els protagonistes és dur, un germà malalt, un padrastre maltractador, condicions econòmiques pobres, etc.., però els personatges ens ensenyes que dins la desgracia sempre hi ha coses bones, com ara l'amistat.
A més a més hi ha hagut un detall que m'ha encantat: les vies del tren.
Les vies representen moltes coses, des de l'amistat dels dos protagonistes fins al pas que fa en Simon, un dels protagonistes, deixant enrere la infància, adonant-se de què quan era petit tot era més fàcil, entre altres coses.
M'ha encantat, és una d'aquestes petites joies que guarden les Biblioteques. És genial!!
La portada que em
va enamorar

El diari groc de la Carlota

Eiii!!!
Avui us vull parlar d'un llibre que he llegit fa poc i que he trobat molt interessant.
Es tracta del Diari groc de la Carlota, que és el que tracta el tema de les drogues. Jo ja havia llegit El diari lila de la Carlota(sobre la discriminació masclista) i El diari vermell de la Carlota(sobre el sexe), i quan vaig veure aquest a la biblioteca el vaig agafar ja sense pensar.
Els altres dos ja m'havien encantat, ja que són llibre super interessants que a més a més de fer-te gaudir de la història de la vida de la Carlota, la protagonista, també t'ensenya moltíssimes coses, per tant, estava segura que aquest també m'encantaria, i així ha sigut.

Llibre: El diari groc de la Carlota
Autora: Gemma Lienas
Any: 2010
Idioma original: Català
Editorial: Empúries
Sinopsis:
"De porros, en aquesta cas, no en vull ni sentir parlar".
Aquesta és la resposta que dóna, a la Carlota i en Marc, el seu pare quan li fan una pregunta a propòsit de les drogues. Però, aleshores, ¿com podrà decidir en Marc si fuma porros o no a la festa on l'han convidat?
La Carlota, determinada a aconseguir-ne tanta informació com pugui, escriu aquest nou diari que tens a les mans. A partir de testimonis que va recollint i de les explicacions que rep del seu entorn més immediat i, sobretot, d'un metge del seu club de futbol preferit, la Carlota s'endinsarà en el complex món de les drogues, convençuda, com sempre, que només quan disposes de tota la informació pots realment decidir.
El diari groc de la Carlota no és ben bé ni una novel·la ni un diari, sinó un llibre a cavall entre la ficció i la no-ficció que mira de respondre una sèrie d'interrogants: ¿Quins tipus de drogues hi ha?¿Què és l'addicció?¿¿I la síndrome d'abstinència?Opinió personal:
És genial!
L'he trobat super interessant. M'ha ensenyat moltíssimes coses sobre les drogues, des de falses creences fins a resultats fatídics del seu consum, però tot explicat d'una manera molt fàcil d'entendre, sense que sembles un fullet de prevenció de la Generalitat.
A més a més el llibre també t'explica la història de la Carlota enamorada d'un noi de la seva classe i les peripècies que viu en Marc, el germà petit de la Carlota, mentre decideix que en pensa de les drogues.
Tot plegat m'ha encantat, trobo que és un llibre que ens haurien de fer llegir, en lloc de les xorrades que ens fan llegir de lectures obligatòries a escoles i instituts, ja que amb llibres com els diferents Diaris de la Carlota a part de llegir aprens coses que a la vida et serveixen de veritat.


dilluns, 23 de juny de 2014

Sabates de taló

Hola!!!
Comencen les vacances, i això vol dir que comença la temporada de llibres de Biblioteca!
És aquesta època de l'any en la que quasi tots els llibres que
llegeixo són de la biblioteca.
La majoria són llibres gens famosos i que tampoc se molt bé per que els agafo, és una manera de descobrir meravelles de la literatura que la gent no acostuma a llegir perquè no són famosos o perquè ja fa anys que van sortir.
El primer d'aquests llibres que he llegit aquest any ha estat Sabates de taló, un llibre que ja havia fullejat algun cop a la biblioteca però que no sé perquè no m'havia endut fins ara.
Aquí us en deixo la ressenya:

Llibre: Sabates de taló
Autora: Lygia Boujunga
Tradució: Natàlia Tomàs
Any: 2009
Idioma original: Portuguès
Editorial: Cruïlla
Sinopsi:
La Sabrina està a punt de fer onze anys, però les situacions duríssimes que viu, enmig de conflictes familiars, amorosos i sexuals, no li maten l'empenta per tirar endavant ni li ofeguen l'esperança d'arribar a tenir una família i viure sentin-se estimada de debò.
SABATES DE TALÓ és una novel·la realista sobre la importància de no cedir als xantatges emocionals ni de fer res que íntimament no vulgui fer.

Opinió personal:
Només per llibres com aquest ja val la pena arriscar-se a provar llibres desconeguts.
A vegades quan agafes un llibre que desconeixes del tot t'endús una decepció (és el cas de Jocs...) però a vegades trobes grans meravelles.
Jo no havia sentit a parlar mai d'aquest llibre, però la portada i la sinopsi em van animar a agafar-lo.
No sabia molt bé que em trobaria, però el cas és que vaig tindre força sort.
El llibre és dur, és una nena d'onze anys que viu experiències

horribles, que no té res, i el poc que té ho ha de sacrificar per seguir vivint i que sembla que no pugui arribar mai a una vida tranquil·la. A més a més, a mesura que avança el llibre, van apareixent personatges amb passats i/o presents horribles, des d'una mare que va perdre la filla per culpa de no voler acceptar-la i escoltar-la fins a un noi que no sap ben bé quina és la seva orientació sexual però que té el pare més tancat i intolerant del món.

Tot i tantes desgràcies aquest llibre aconsegueix atrapar-te, ja que entre tanta desgràcia hi ha personatges que brillen com l'or, personatges que porten llum a tanta foscor.
A part, la majoria dels personatges principals, s'esforcen per sortir-se'n d'una manera admirable que et fa creure que poder és voler.
M'ha encantat i crec que ha aconseguit que em miri els problemes d'una altra manera.
Penso que llibres com aquest haurien de ser més coneguts, perquè segur que aporten més a la nostra societat que no pas tots els llibres que només són material comercial, paraules buides, que per distreure estan bé, però que no ensenyen res.

dijous, 12 de juny de 2014

La hija de la noche

¡Hola!
Ya se que hace muchísimo que no escribo nada, pero es que es fin de curso y entre trabajos y cosas de ultima hora no he disfrutado de tiempo libre.
Hoy quiero hablaros de un libro que ley durante mi intercambio con Polonia y que me regalo la chica de Alicante que también me dio Pulsaciones.
Se trata de un libro que ya hacia tiempo que quería leer, pero que por cosas de la vida aun no había conseguido. Por fin lo ley, y no, decepciono mis grandes expectativas.
Portada de mi
 edicion
Libro: La hija de la noche
Autora: Laura Gallego García
Ilustraciones: Jordi Vila
Año: 2004
Idioma original: Español
Editorial: Edebé
Sinopsis:
La tranquilidad del pequeño pueblo francés de Beaufort se ve alterada por un hecho que, en principio, parece carecer de una explicación razonable. El granjero Henri Morillon ha encontrado muerta una de sus vacas en extrañas circunstancias: completamente desangrada.
Me encanta 
esta portada!
Algunos habitantes del pueblo, como el joven Jerôme, creen que la mansión Grisard guarda cierta relación con el suceso. El viejo caserón había permanecido deshabitado y abandonado durante muchos años, hasta que de repente se instala allí la bella y enigmática Isabelle, que regresa a la localidad que la vio nacer y de donde huyó tiempo atrás. El misterio que rodea a esta mujer despertará las sospechas de sus vecinos, y el gendarme del lugar, el joven Max, comienza a investigar.
Opinión personal:
Me encanta! 
Al principio pensaba que seria una historia típica de vampiros que matan gente y al final los pillan y se los cargan, pero cómo sabia que era una novela de Laura Gallego García y que por tanto algo especial tendría, termine leyéndolo.
Me encanta sobre todo por el personaje de Isabel, ya que ha mi siempre, ya sea cuando escribo cómo cuando leo, me fascinan los personajes con pasados oscuro que llegan de nuevo a algún lugar siendo otra persona muy distinta y misteriosa o que por lo que sea hacen este cambio. ¡¡¡Encuentro que son los mejores personajes siempre!!!
Primera 
edición
También me encanto el personaje de Jerôme, un chiquillo que des del principio entiende que algo que no es normal ocurre y que tiene que ver con Isabel. Mientras leía había veces que me ponía de los nervios saber que el chico tenia razón y ver que todo el mundo se lo tomaba en broma.
Por parte de la historia me ha gustado mucho, porque a parte del misterio de Isabel hay l'inspector que intenta averiguar lo que está pasando pero que ha la vez quiere proteger a Isabel, porque de alguna manera el le ama. 
Encuentro muy chulo que se mezcle la historia tan fantástica del monstruo que ataca las vacas, toda la parte policiaca del inspector y también todos los sentimientos tan fuertes de todos los personajes.
Me ha encantado y creo que, aun que no sea la más famosa novela de esa fantástica autora, tiene uno de los mejores personajes de todos (Isabel) y cuenta una historia un poco diferente de las que escribe normalmente Laura.