"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

dijous, 27 de febrer de 2014

Cicatrius de 1714

Eii!!
Fa un temps vaig guanyar un llibre del Ql?, però com que, com ja vaig dir en l'última entrada, tenia moltíssimes coses per llegir.
Jo no estava molt segura de si aquest llibre m'agradaria, perquè encara que fes bona pinta, hi ha vegades que els llibres històrics és fan una mica pesats.
Aquest, com ja m'imagina quan vaig participar en el concurs per guanyar-lo, no m'ha defraudat.
Aquí us deixo la ressenya:

Llibre: Cicatrius de 1714
Autor: Andreu Martín
Any: 2013
Idioma original: Català
Editorial: Bromera
Premis: Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2013
Sinopsis:
El 3 d’abril de 1714, quan les bombes comencen a caure sobre Barcelona, Bernat Sistach descobreix amb horror la bestialitat de la guerra. En una ciutat plena de banderes amb el lema «Viurem lliures o morirem», Bernat no entén que la seva família es traslladi a Badalona per seguretat. Convençut que el pare és un traïdor i que fugir és de botiflers i covards, el noi sent una atracció irresistible pel món dels espies. Sospita que una de les criades passa informació sobre els enemics, però no pot imaginar els secrets que s’amaguen a la seva pròpia casa.
Opinió personal:
És genial!
No es fa gens passat en cap tros i barreja molt bé les aventures del protagonista amb els fets històrics, aconseguint que s'uneixin, sense que semblin dos històries diferents, cosa que molts cops passa en les novel·les històriques.
Des del primer moment m'ha caigut molt bé en Bernat, el protagonista i m'han encantat totes aquestes històries d'espies que sorgeixen a mesura que vas llegint, que fan el llibre més emocionant.
És un llibre en el qual no saps ben bé fins al final amb quina part va cada personatge, cosa que fa que hi hagi molta intriga.
M'ha encantat i us el recomano encara que no us interessi gens la historia.

dissabte, 22 de febrer de 2014

Wonder

Hola!
Fa uns dies em vaig acabar aquest llibre, que ja feia temps que volia llegir.
L'any passat es va posar molt de moda i tothom me'l va recomanar moltíssim, però tenia molts llibres per llegir i fins ara no l'havia llegit.
Aquí us deixo la resenya!

Llibre: Wonder
Autora: R.J Palacio
Traducció: Imma Falcó
Any: 2012
Idioma original: Anglès
Editorial: La campana
Sinopsis:
August (Auggie) Pullman ha nascut amb una greu deformació a la cara i s'ha hagut de sotmetre a tantes operacions que no ha pogut anar mai a escola; fins ara, que té deu anys i està a punt de començar cinquè a l'escola Beecher. Si alguna vegada heu sigut nous, ja sabeu com de dur és...Doncs imagineu-vos com deu ser quan tens una cara com la de l'August.
¿Aconseguirà que els seus companys l'acceptin com un més, encara que sigui el nen més estrany que han vist mai?

Opinió personal:
M'ha encantat, de veritat!
Em feia por que m'hagues imaginat més del que finalment és, ja que tothom me n'havia parlat molt bé però no m'ha defraudat.
L'Auggie(el protagonista) m'ha caigut fantàsticament des del principi, ja que és un nen força innocent que ha de créixer i a més a més s'ha d'enfrontar al dia a dia amb la seva malformació de la cara, cosa força dura.
També m'han encantat els dos millors amics del protagonista: la Summer i en Jack.
La Summer és molt bona persona i de seguida m'ha caigut molt bé i en Jack, al final, també m'ha caigut bé.
Us el recomano moltíssim, encara que segur que la majoria ja l'heu llegit.

dimecres, 19 de febrer de 2014

Premis!

Holaa!!!
Resulta que avui he vist que el blog ha aconseguit dos premis, un per part del blog Chupa-Cupas i un altre per part d'Atrezzo exemplar. Graciessss!!! 

Jo, com que ho he rebut per dues bandes, intenmtare respondre les 11 preguntes de cada blog.


Que t'agradaria ser de gran?
Periodista!!! Seria genial!!!
Que prefereixes, l'estiu o l'hivern?
L'estiu! Amb els gelats, el sol, la platja...
Encara que també m'encanta la neu, la xocolata calenta i tot això l'estiu guanya.
Que és el que més t'agrada fer a l'estiu?
Banyar-me, llegir a l'aire lliure, veure postes de sol, menjar gelat...
Que és el que més t'agrada fer a l'hivern?
Fer esquí de fons, menjar xocolata calenta, encendre la llar de

foc...
Quina és la teva melmelada preferida?
Fruits del bosc o maduixa! Són fantàstiques i queden bé amb tot!
Quins són els teus llibres preferits?
Aloma, L'home que mirava passar els trens, No està escrit a les estrelles, Wonder, Harry Potter, El petit príncep...
Que t'agrada escoltar(tipus de música) quan estudies?
John Lennon, que te ritma i és xulo però tampoc atabala.
Que t'agrada fer al cap de setmana?
Anar a l'esplai, quedar amb amics i cuinar.
I entre setmana?
Fer el mandra!

Perquè et vas fer un blog?
Per donar a conèixer els llibres menys famosos i donar la opinió dels que vaig llegint.
Que és el que més t'agrada de tenir un blog?
Poder explicar l'opinió sobre una cosa que m'apassiona, com és llegir.


Atrezzo exemplar:
Què va motivar-te a fer aquest blog?
Poder recomanar llibre que no tothom coneix i que valen molt la pena.
Quin és el teu somni de vida?
Viatjar per tot el món
A qui vols agrair per la seva ajuda del teu blog?
A la Lia del blog Chupa-Chupas i a la Prímula, de Els jocs de la fam i Cullereta de cafè.
Quina és la teva meta a la vida?
Aconseguir dedicar-me al que més il·lusió em fa.
Què és el que més t'agrada menjar?
Buf... És què m'encanten massa cosses!!!
La pasta, les coses dolces, l'ou(com sigui!)...

Quina és la teva afició i/o el teu hobby?
Llegir, cuinar i tocar l'acordió diatònic!
El teu número de la sort?
El 4.
Què n'esperes d'aquest blog?
Que em distregui, més que res. No tinc gaires espiracions.
Què opines dels celebrities americans POP del moment?
Buf... Una altra pregunta difícil!
No ho sé, tampoc m'interessa gaire la seva vida i el que facin o deixin de fer.

Assignatura preferida?
Socials!
Fas extraescolars? Quines?
Ballet, anglès, acordió diatònic, pàdel, esquí nòrdic i vaig a l'Esplai.
Completa la frase: No podria aguantar una setmana sense...
Llibres i amics!



Per part meva m'agradaria nominar als blogs:

No són 11, però és que no se'm en acuden més! 

Les preguntes:

  1. Que et va fer crear un blog?
  2. Que és el millor de tindre un blog?
  3. Quina estació de l'any prefereixes?
  4. Quina és la teva beguda preferida?
  5. Nutella o nocilla?
  6. Si poguessis ser el personatge d'un llibre o pel·lícula, quin series?
  7. Quin poder t'agradaria tindre?
  8. El país que més il·lusió et faria visitar quin és?
  9. El lloc fantàstic on t'agradaria viure és...
  10. Quin tipus de música escoltes?
  11. Que és el més important del món, per tu?
Bueno, doncs aixó és tot!!! ;)

dilluns, 10 de febrer de 2014

Y por eso rompimos

Hola!
Primer de tot us vull parlar del meu perfil, que per culpa del Google i la seva política de noms, ha agut de canviar de nom.
Abans em deia Belly Bolet, que és com anomenen a la protagonista dels llibres Cousins Beach, llibres dels que sóc molt fan, però el Google no accepta aquest nom i l'he agut de canviar.
Ara em dic Belle Beack, el nom Belle, que és com vol que l'anomenin la protagonista en el primer llibre, i el cognom Beack, que és el cognom de soltera de la mare dels dos nois protagonistes.

Dit això aquí us deixo un llibre que ahir a la nit em vaig acabar Aquest llibre me l'havia recomanat la Lia, del blog Chupa-Chupas, i que també l'havia vist en resenyes de gent del You-tube, com el Colecionista de mundo (podeu veure la seva ressenya al final de l'entrada).
La portada del llibre,
la carta de per l'Ed i la
caixa amb tots els objectes
Libro: Y por eso rompimos
Autor: Daniel Handler
Ilustraciones: Maira Kalman
Año: 2013
Idioma original: Anglès
Editorial: Alfaguara

Sinopsis:
Te entrego esta caja, Ed.
Dentro está todo.
Las chapas de las primeras cervezas que compartimos, la entrada de cine para ver la película en la que nos dimos nuestro primer beso, aquella nota tuya que tanto significó para mí, una caja de cerillas ahora vacía...
Te devuelvo la caja y todos los recuerdos que contiene, Ed.

Aquí la tienes. Toda nuestra historia. Toda la historia de por qué rompimos.
Opinion personal:
Me ha gustado, porque, aunque explique una historia muy típica encuentro muy original como esta escrita y me encantan los dibujos que abren cada capitulo.Es una carta de despedida a una relación, cosa triste, y cada capitulo es la historia de un objeto que ha sido importante por la relación que se rompe.
Los dibujos con los que empiezan los 
capítulos son muy bonitos i representan el objeto del que se va a hablar en aquel capitulo.
Por la parte de los personajes 
encuentro que Ed, el chico protagonista, es muy mala persona y lo odio, aunque no haya sido consciente de lo malo que era asta el final. Min, la chica que escribe la carta, ésta demasiado enamorada de el y eso hace que empatizes un poco con él.
Y por ultimo quiero hablar de Al, que ha sido mi 
personaje preferido juntamente con MinEs el mejor amigo de Min y se da cuenta en seguida de lo mala que es la relación de Min y Ed.

Recomiendo muchísimo este libro porque, aun que sea un poco típico, merece mucho la pena.
Resenya del colecionista

dimecres, 5 de febrer de 2014

No està escrit a les estrelles

Ei!
Fa uns dies em vaig llegir aquest llibre, però com que havia d'estudiar i fer deures i no vaig tindre temps.
Llibre: No està escrit a les estrelles
Autor: John Green
Traducció: Laia Font i Mateu
Any: 2012
Idioma original: Anglès
Editorial: Labutxaca
Sinopsis:
Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat un any més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. 
El seu final sembla que ja està escrit.
Però l'aparició d'Augustus Water al grup de suport de nois amb càncer canvia radical ment la seva vida. La història esta a punt de ser reescrita. 
Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.
Opinió personal:

És meravellós
M'ha encanxat fins al punt de llegir-lo pel carrer, aprofitant qualsevol segon per avançar.
Me l'he acabat en un dia!!!
Tota l'estona semblava que hagues de passar alguna cosa forta, però alhora hi havia una història d'amor fantàstica, la millor que he llegit mai, ja que és una història que posa l'amor per davant de tot.
He estat molts trossos plorant, cap al final sobretot, però tot i això el llibre és preciós.
M'encanta!!!

dimarts, 4 de febrer de 2014

Dos ciris al diable

Hola!
Aquí us deixo un llibre xulíssim que vaig llegir abans-d'ahir, però per culpa dels exàmens i dels deures encara no us l'havia pogut explicar.

Aquí us deixo un llibre fantàstic, com la majoria dels seus, de la Laura Gallego García.
Llibre: Dos ciris al diable
Autora: Laura Gallego García
Traducció: Ferran Gibert Álvarez
Any: 2009
Idioma original: Castellà
Editorial: Cruïlla
Sinopsis:
La Cat i el seu pare s'aturen a descansar prop d'una àrea de servei. La Cat necessita estira les cames, menja una mica... Quan torna troba el pare estès a terra mort, enmig d'un bassal de sang. Esverada, li pren l'arma i fuig. A partir d'aquell moment té un sol objectiu: descobrir qui són els assassins per venjar-se. Però...el seu pare és, era, un àngel. I si els àngels li fallen, en qui podrà confiar?
Opinió personal:
FANTÀSTIC!
Em pensava que seria un llibre normalet, d'aquests que t'agraden i ja està, però és que aquest llibre és fantàstic!
M'ha encantat! Els personatges són fantàstics i és molt fàcil imaginar-te tot el que explica. M'ha fascinat aquest món d'àngels i dimonis que explica.
Me enamorat perdudament de l'Angelo, encara que sigui un dimoni és un personatge genial, i la Cat crec que és un dels millors protagonistes que he llegit en molt de temps, ja que podria ser qualsevol persona. A més a més la Cat aconsegueix ser un personatge super interessant i meravellós encara que li passi el que li passa.

El meu preferit és el final, les últimes pàgines, m'han emocionat moltissim!
Adoro aquest llibre!