"Mucha gente pequeña, en lugares pequeños haciendo cosas pequeñas, puede canviar el mundo"

dimarts, 24 de desembre de 2013

Bon Nadal!

Hola!!!!
Potser ja us heu adonat que he tornat a canviar el look del blog, i és que he decidit que estaria bé donar-li un aire més nadalenc, ara que només falten unes hores per Nadal.
Només estarà així d'avui fins al dia després de reis, més o menys, després tornés a estar com abans.
Bé doncs espero que us agradi el nou canvi de look, que passeu un molt bon Nadal i que aprofiteu per llegir molt aquestes vacances!
Bon nadal!


dilluns, 23 de desembre de 2013

Peter Pan

Hola! Aquest cap de setmana m'he acabat un llibre que ja feia temps que tenia moltes ganes de llegir: Peter Pan.
No m'ha defreudat gens! És fantàstic!
Llibre: Peter Pan
Autor: J.M. Barrie
Traducció: Maria Antònia Oliver
Any: 2013
Idioma original: Anglès
Editorial: Edicions 62
Sinopsis:
La senyora Darling s'endú una gran sorpresa quan descobreix que la seva filla Wendy coneix en Peter Pan i n'ha parlat als seus germans. Però la sorpresa de la senyora Darling encara és més grossa quan descobreix que en Peter Pan, el nen que no vol créixer, és de debò. I és de debò també, que la Wendy, en John i en Michael aprenena volar, i se'n van a la terra de Mai-més, i s'enfronten als terribles pirates, i en Peter Pan talla la ma al capitàJames Hook i el dóna a un cocodril...
Opinió personal:
És un llibre preciós, ja que explica aquells petits detalls que fan tan especials les coses més simples i que només acostumen a percebre els nens.
Tot està explicat molt dolçament i això el fa més agradable en llegir-lo.
M'ha encantat i trobo que és un llibre que tothom ha de llegir almenys un cop a la vida, ja que et fa entendre que els nens potser no volen la vida que els adults volen per ells i que el món pot ser més bonic amb imaginació.

Altres opinions:
Lia: 
Efectivament m'ha encantat. Està escrit d'una manera tan dolça i delicada, que te n'enamores al primer cop d'ull. Està ple de magnífiques frases, d'aquelles per posar-se'les d'estat al gmail. Molt recomanable per tothom, sobretot si teniu germans petits, jo li vaig llegir a la meva germana amb veu alta. La veritat es que m'ha arribat al cor.

dijous, 19 de desembre de 2013

Maria-Merçè Marçal

Avui he decidit escriure una entrada sobre una de les meves poetesses preferides, per no dir la meva preferida.
Es tracta de Maria-Mercè Marçal, nascuda en 1952 a Barcelona i morta al mateix lloc l'any 1998 per culpa d'un càncer.
Va lluitar molt per la igualtat entre gèneres, les classes socials i per Catalunya. Va ser poetessa, traductora i narradora.
Va viure els 10 primers anys de la seva vida a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), d'on sempre es considera originària. Sempre recordà els orígens pagesos de la seva família.
El seu pare li estimulà l'amor per a la cultura.
Gràcies a una beca estudià batxillerat a l'Institut de Lleida i comença a escriure de molt jove, primer en castellà, a causa de la seva educació durant la dictadura franquista, i més tard en català, influïda pel moviment de la Nova Cançó.

L'any 1969 es trasllada a Barcelona per anar a la universitat, on es llicencia en Filologia Clàssica. Viu en un col·legi major de Santa Eulàlia de les Teresianes, on passa per una etapa que ella mateixa qualifica de mística. En aquesta etapa pren contacte amb comunitats cristianes de base i dóna classes a grups obrers.
L'any 1972 la seva vida fa un canvi radical i es casa amb el poeta Ramon Pinyol Balasch.
Una mica abans d'acabar els estudis, fa classes de llengua catalana a Sant Boi de Llobregat, dins el marc de la resistència política i cultural antifranquista de l'època.
Quan es va donar a conèixer, realment, va ser el 1977, amb el recull de poemes Cau de llunes, amb el que va guanyar el Premi Carles Riba. Des d'aquell moment comença a publicar més poemes tan famosos com per exemple Desglaç.
Com a traductora ens va deixar les traduccions al català obres de Colette, Tourcenar i Leonor Fini.
Com a passat amb molts altres poetes catalans hi ha hagut molts cantants com Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet que han musicat algunes de les seves obres.


Font: http://www.escriptors.cat/autors/marcalmm/pagina.php?id_sec=27

dimecres, 18 de desembre de 2013

El violí d'Auschwitz

Hooolaa gent!
Ara fa uns dies em vaig acabar aquest llibre magnific però, no sé per què, no vaig fer la ressenya. 
Llibre: El violí d'Auschwitz
Autor: Maria Àngels Anglada
Any: 2013
Idioma original: Català
Editorial: Edicions 62
Sinopsis:
En Daniel és un jueu de Cracòvia, fabricant d'instruments musicals. Quan el reclouen al camp d'extermini d'Auschwitz, es fa passar per fuster, perquè sap que, si els resulta útil, els nazis trigaran més a eliminar-lo. però el comandant del camp, aficionat a la música clàssica, descobreix el veritable ofici d'en daniel i el sotmet a una prova decisiva: fabrica un violí que tingui un so perfecte. Si no és capaç d'aconseguir-ho en el termini fixat, en Daniel perdrà la vida.
Opinió personal:
M'ha encantat, tot i que és força dur.
 Transmet molt bé el dolor i l'angoixa que sent el protagonista en el camp de concentració i et fa estar patint molt durant tot el llibre.  Hi va haver moments en què vaig haver de deixar el llibre un moment, per pensar i assimilar tot el que acabava de llegir, i vaig acabar el llibre plorant. 
El recomano moltíssim, sobretot per adonar-se de la crueltat dels camps d'extermini nazis, per què ens n'adonem i no tornin a passar coses com aquestes.

L'home que mirava passar els trens

Ei!
En aquesta entrada us deixo una novel·la negra fantàstica. Està molt en escrita i enganxa. Jo no estic gaire acostumada a llegir llibres sobre assassins i morts però aquest m'ha encantat.
Llibre: L'home que mirava passar els trens
Autor: Georges Simeon
Traducció: Ramon Folch i Camarasa
Any: 2013
Idioma original: Francès
Editorial: Edicions 62
Sinopsis:
Kees Popinga és un home gris i honrat. Viu a Groningen, al nord d'Holanda, amb la dona i dos fills, i treballa en una empresa d'aprovisionament de vaixells. Res no torba la placidesa del seu dia a dia fins que de sobte, una nit de desembre, tot canvia bruscament. Una espiral vertiginosa de fets insospitats portarà Popinga a ser una de les principals preocupacions de la policia de París, i el seu retrat apareixerà reproduït a tots els diaris d'Europa.
Opinió personal:
És un llibre fantàstic.
Una de les coses fascinants d'aquest llibre és que entenia per què el protagonista feia el que feia i el compadia, encara que sabia que l'hauria d'odiar i pendre per boig per tot el que havia fet.
Veus com el personatge va canviant i va vivint a una velocitat al·lucinant, passant de ser un home respectable a un assassí perseguit.

Crec que no tornare a mirar mai més un tren sense preguntar-me si a dins hi ha algú com Kees.
Molt recomanable.




dimecres, 11 de desembre de 2013

La rebel·lió dels animals

Hola!
Avui us vull presentar un llibre que és una crítica de la Revolució Russa i una sàtira sobre la corrupció del socialisme a l'URSS durant el període de mandat de Stalin.: La rebel·lió dels animals, però que també serveix per qualsevol altre dictadura, sigui a més o menys escala.
Llibre: La rebel·lió dels animals
Autor: George Orwell
Traducció: Marc Rubió
Traducció dels poemes: Melcion Mateu
Any: 2013
Idioma original: Anglès
Editorial: Edicions 62
Sinopsi:
Una nit, els animals del mas dels Jones es reuneixen per parlar d'un somni que ha tingut el vell porc que tots respecten. Hi són els gossos i els altres porcs, les gallines, els coloms, els xais i les vaques, els dos cavalls de tir, la cabra, l'ase, els anaguets, l'euga blanca i la gata. Així, amb questa reunió nocturna, comença una de les faules més inquietants del segle XX: un al·legat demolidor, en forma de sàtira mordaç, contra la corrupció del poder i els totalismes.
Opinion personal: 
M'ha encantat, ja que m'ha fet adonar de la manera com van les dictadures, encara que en lloc de persones la protagonitzin animals. També m'ha fet adonar que hi ha idees molt bones que acaben anant malament per culpa de gent massa ambiciosa.
Molt recomanable!

dimarts, 10 de desembre de 2013

Aloma

Ei!
Aquest pont he tingut molt de temps per llegir, per tant tinc forces esntrades per escriure!

La primera la farè d'aquest llibre tant fantàstic que ja s'ha convertit en un dels meus llibres preferits!
Llibre: Aloma
Autora: Mercè Rodoreda
Any: 2013
Idioma original: Català
Editorial: Edicions 62
Sinopsi:
"L'amor em  fa fàstic!". això és el primer que diu Aloma, que amb divuit anys ja ha perdut un germà i viu a la torre familiar de Sant Gervasi amb l'altre germà i la cunyada i el fill petit que tenen. En el curs d'un any, a la Barcelona de 1934, un seguit d'experiències (sobretot amb Robert, un parent que arriba d'Amèrica) faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida, encara que sigui sense somnis.
Opinion personal: 
Aloma! És un llibre fantàstic  i emotiu! Et fa agafar empatia amb la protagonista des de la primera pàgina!
Mai havia odiat tant a un personatge com he arribat a odiar el germà viu d'Aloma i mai havia compadit i estimat tanta a un personatge com ho he fet amb Aloma.
Trobo que és un llibre que s'ha de llegir almenys un cop a la vida.

dijous, 5 de desembre de 2013

Canvi de look!

Ei!
Heu vist el canvi de look del blog? Que us sembla el canvi? Preferieu com estava abans?
Fa uns dies em vaig adonar de que portava mooolt de temps amb el blog igual i vaig decidir que calia fer canvis. Trobo que el color vermell és molt acollidor, que crea una ambient més calid que no pas el color de glaç que tenia abans. Si us hi heu fixat també haureu pogut veure que he canviat el tipus de S.O.B.
Espero que us agradi! ;) :)

dimecres, 27 de novembre de 2013

El noi del pijama de ratlles

Hoolaa!
Ahir a la nit em vaig acabar aquest llibre, i em vaig haver de quedar una estona pensant-hi abans de poder-me adormir, ja que el final és molt espectacular.
Llibre: El noi del pijama de ratlles
Autor: John Boyen
Tradució: Jordi Cussà Balaguer
Any: 2013
Idioma original: Anglès
Editorial: Edicions 62
Sinopsi:
En Bruno, un noi de nou anys, és fill d'un militar alemany. La segona guerra mundial no afecta gaire la seva vida, ni tan sols quan la família es trasllada de la ciutat de Berlín a una àrea rural deserta i avorrida. Allà, en Bruno passa els dies obsessionat amb la tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que coneix en Shmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altre banda del filferro espinós, no comença a prendre consciència dels horrors que l'envolten.
Opinion personal: 
És un llibre fantàstic! Com que es explicat per algú tan inocent com en Bruno t'enganxa de seguida i et fa veure la crueltat del moment d'una manera diferent. 
M'ha encantat i el recomano moltissim perquè explica d'una manera molt inocent les experiencies de dos nens molt diferents entre si en plena Segona Guerra Mundial.

dimecres, 20 de novembre de 2013

Mecanoscrit del segon origen

Hola! Avui us faig dos entrades perquè abans d'ahir vaig acavar-me "La volta al mòn en 80 dies" i ahir a la nit vaig arribar al final del "Mecanoscrit del segon origen".
Així que us deixo la ressenya d'un llibre que ja han llegit moltissimes generacions i que espero que moltes més ho puguin fer també.
Llibre: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Any: 2013
Idioma original: Català
Editorial: Edicions 62
Sinopsi:
Quan l'Alba, una noia de catorze anys, es capbussa a la resclosa per salvar en Dídac, el seu veï, no sap que quan tots dos surtin de l'aigua seran els únics supervivents en un planeta pràcticament destruït, Però és així: en ells s'acaba un món i en comença un de nou. Des d'ara hauran de lluitar per preservar el coneixement en el qual la humanitat 
Opinion personal: 
Fàntastic! De veritat! Com ja he dit abans en un dia l'he acavat. Molta gent ja m'havia dit que m'agradaria però és que m'ha semblat espectacular!
Vas seguint la seva vida despres del desastre i com evolucionan amb el temps: com l'Alba esdevé una dona i el Dídac un adolescent. 
A més a més m'ha facinat la manera com anaven sobrevivint i com se les arreglaven en tot moment. 
El recomano moltissim!

La volta al món en vuitanta dies

Ei! 
Avui us parlare d'un dels llibres més llegits de Jules Verne.  
Llibre: La volta al món en vuitanta dies
Autor: Jules Verne
Tradució: Jesús Moncada
Any: 2013
Idioma original: Francès
Editorial: Edicions 62
Sinopsi:
El 2 d'octubre de 1872, Phileas Fogg fa una aposta insòlita mentre juga a cartes amb els seus companys del Reform-Club de Londres: està disposat a fer la volta al món en només vuitanta dies. Aquell vespre, amb el seu criat Passepartout, empèn el viatge que l'ha de dur a Suez, Bombai, Calcuta, Hong Kong, Yokohama, San Francisco i Nova York, abans de tornar a Londres. ¿Aconseguirà ser de nou al club el 21 de desembre, a tres quarts de nou del vespre?
Opinion personal: 
Jo m'esperava que, al ser escrit el 1873, seria una mica aburrit i pesat però m'ha sorpres possitivament ja que m'ha agradat. He empatitzat moltissi amb el criat Passepartout, que es fica en embolics però que vol ajudar tant com pot al seu amo. A més a més gracies al llibre he vist com estva el mon en aquella època i m'han entrat ancara més ganes de viatjar.
El recomano molt, és entretingut i enganxa.

diumenge, 17 de novembre de 2013

Miquel Martí i Pol

Hola!
Resulta que fa poc vaig fer un treball sobre poesia al meu Institut i gracies a aixó vaig poder coneixer més a fons poetes i poetesses que ja coneixia i coneixen altres que no coneixia.
A més a més ultiamament s'estan fent foçes reconeixaments a poetes catalans.
Tot aixó està influint en que cada cop m'agradi més la poesia feta a casa nostre i he pensat que potser algú també trobaria interesant aquest tema, així que he decidit començar a escriure, de tant en tant, sobre algun poeta o poetessa català.

I per començar m'agradaria parlar-vos del Miquel Martí i Pol, aprofitant, encara que amb una mica de retard, la celebració del desè aniversari de la seva mort.

Miquel Martí i Pol és un dels poetes més llegit, estimat i cantat en versions musicals dels seus poemes i és molt conegut per els seus ultims poemes, que tracten sobre la seva lluita contra la seva malaltia.

Va neixer el 1929 a Roda de Ter(Osona) i va morir el 2003 a Vic (Osona), a causa de l'esclerosi múltiple que va patir durant més de trenta anys.
Va estudiar primària a l'escola perroquial del seu poble però al 14 anys va haver de começar a treballar al despatx de "Ca la Tecla Sala, una fàbrica tèxtila en la que també treballava la seva mare.
Als 19 anys una tubercolosis pulmonar el va obligar a passar un any al llit, cosa que li va permetre llegir amb abundancia. 
L'any 1954 va guanyar el Premi Óssa Menor, amb el seu primer recull de poemes "Paraules del vent". Llavors comença la seva activitat pública amb cinefòrums, conferències, cantant en escenaris al costat d'altres integrans del moviment de la Nova Canço i comença a publicar altres poemes.
L'any 1956 es casa amb Dolors Feixa, amb qui tindra una filla i un fill i a finals dela anys 60 inicia activitats polítiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya(PSUC).

Segueix treballant a la fàbrica trente anys més, fins que el 1973 l'esclerosi multiple el deixa invalid.

El 1977, quen es crea l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana n'és un dels primers socis.

Miquel Martí i Pol a rebut una gran quantitat de reconeixaments per part de moltes institucions i associacions, les seves obres han estat traduïdes en altres idiomes com poden ser l'alemany, el castellà i l'eslov, entre d'altres i molts cantants com Lluís Llach o Maria del mar Bonet, per exemple, han musicat i cantat grans obres seves. 

Actualment les seves obres segueixen sent reeditades i traduides.


Font: http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/pagina.php?id_sec=973
http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0040688.xml?s.q=miquel+mart%C3%AD+i+pol#.UoixMdJg-Sp

dimecres, 13 de novembre de 2013

Xerres massa

Ei! 
Aquí us deixo un llibre de la mateixa autora de l'entrada anterior. 
Llibre: Ulls Verds
Autora: Joyce Carol Oates
Tradució: Ada Arbós
Any: 2003
Idioma original: Anglès
Editorial: Gran Angular
Sinopsi:
Dos policies entren a l'institut i s'emporten en Matt. L'acusen de tenir intencions de volar el centre. A partir d'aquest moment tot canvia per a aquest xicot. En una societat que viu amb psicosi d'atemptats i el record de la matança de Columbine, la relació habitual amb els companys, els professors, la família, els veïns s'enterboleix durament. L'Ursula, una companya d'institut poc convencional que no coneix gaire a en matt, ha sentit ales paraules del noi i li fa costat. 
Opinion personal: 
M'ha encantat, tot i que em va agradar més "Ulls Verds"
Fa pensar en la societat que tenim, encara que potser seria més interessant si jo fos americana, ja que la societat que explica és americana.
A més a més parla sobre l'amistat en els moments més difícils. 

dimecres, 6 de novembre de 2013

Ulls Verds

Hola! 
Avui m'agradaria comentar-vos un llibre que m'ha encantat.
És dur ja que tracta un tema difícil i dur però també per aixó et fa pensar.
Llibre: Ulls Verds
Autora: Joyce Carol Oates
Tradució: Josep Sampere
Any: 2005
Idioma original: Anglès
Editorial: Gran Angular
Sinopsi:
La Frankie és la filla adolescent d’un famós presentador i crític d’esports de la televisió americana.La Frankie s’estima molt el seu pare, i també la seva mare, però quan la mare s’ha d’allunyar d’ella i de la resta de la família, la Frankie, sense saber ben bé com, es posa de part del pare.Això la fa sentir molt estranya, no acaba d’entendre què passa, i quins sentiments té envers cadascun dels seus progenitors.De mica en mica, la dona que porta a dintre, que ella anomena Ulls Verds, anirà sortint i demostrant que sí que és capaç d’afrontar la realitat i de posar la veritat per davant de tot.La duresa de la temàtica fa que potser no vingui gaire de gust llegir-lo, però és un llibre molt interessant, que enganxa i que fa reflexionar.
Opinion personal: 
El llibre és força dur però fa reflexionar, pensar sobre com pot ser que passin aquestes coses en aquest segle. Al principi del
llibre he arribat a odiar la protagonista, però he acabat entenent que la situació és complicada per tots els personatges. 
Molt recomanable si voleu pensar.
 

dimecres, 30 d’octubre de 2013

De Nador a Vic

Ei!!!!
Aquesta setmana he anat a la biblioteca i, com sempre, he fet una bona carregada.
Entre els llibres que he agafat hi havia aquest, que l'he vist molt recomenat per força gent.
Llibre: De nador a Vic
Autora: Laila Karrouch
Any: 2004
Idioma original: Català
Editorial: Columna
Sinopsi:
La Laila, nascuda a la ciutat marroquina de nador el 1977, va arribar a Vic amb la seva família quan tenia vuit anys. Aleshores va començar el procés d'adaptació a una nova cultura i a uns nous costums, però també es van desencadenant un seguit d'emocions que la marcarien per sempre. L'enyoraça dels avis i els amics del Marroc, la preucupació per les dificultats econòmiques, la coneixença de nous amics a l'escola i a l'institut, la polèmica participació en proves esportives o el racisme latent en la recerca de la primera feina són només alguns episodis que la Laila, amb una enorme sensibilitat, va relatant en primera persona. ës així com se'ns dibuixa la vida d'una noia que viu a cavall de dos mons que ella assumeix amb naturalitat i sent com a propis. 
Opinion personal: 
M'ha agradat i no m'ha decepcionat.
Està bé perquè entens com viuen el canvi els inmigrans que venen a Catalunya.
Trobo que està bé això de veure la inmigració amb els ulls dels seus protagonistes. 
El recomano, però només a la gent que l'interesin els temas socials i que no busquí grans aventures amb acció, sang i fetge.







dilluns, 28 d’octubre de 2013

Emma

Hola! He trigat a escriure res perquè estava llegint aquest llibre, que em va deixar l'Alba, una amiga. És un llibre fantàstic, però una mica complicat de llegir.
Llibre: Emma
Autora: Jane Austen
Tradució(al castellà): José María Valverde
Any: 2009
Idioma original: Anglès
Editorial: Grandes escritoras
Sinopsi:
Emma és la reina de la seva petita comunitat: planeja els romanços de les seves amigues, els hi organitza la vida i provoca situacions compromeses encara que còmiques. Entre totes les seves


peripècies arribarà un moment en què descobrirà que ella també vol enamorar-se i casar-se,tot i que ho nega des del principi.
Opinion personal: 
Aquest llibre m'ha encantat. Costa una mica de llegir perquè està escrit de manera antiga i hi ha diàlegs molt llargs. Tot i aixó és fantàstic, ja que vas veient l'evolució dels personatges i et va canviant la manera de veure'ls.

diumenge, 20 d’octubre de 2013

Jane Austen

Ei!
Ja sé que fa un temps que no escric gaire bé res, però és que estic llegint un llibre que m'està portant un cert temps.
Es tracta d'Emma, un llibre de Jane Austen, de qui us parlaré avui.
Tinc una amiga que, conjuntament amb la seva mare, són grans fans d'aquesta autora.
Gracies a ella m'estic interessant moltíssim per les obres que ens ha deixat.
Com que la considero una gran escriptora i de moment el poc que he llegit d'aquesta dona m'ha encantat us deixo una mica de la seva historia.

Jane Austen va ser una gran novel·lista anglesa nascuda el 1775 i morta el 1817 creadora d'obres com Orgull i perjudici, Seny i sentiment o Emma, entre d'altres, que són considerats grans clàssics de la literatura universal.
Va créixer i viure en una zona rural del sud d'Anglaterra i les seves novel·les reflecteixen la societat i realitat del lloc.
Les seves novel·les, encara que són narrades d'una manera molt fina i dolça, critiquen la societat de l'època, plena de falsedat i vulgaritat, segons el seu punt de vista.
A causa d'això les seves novel·les no van ser gaire acceptades a la seva època i el seu reconeixement és, sobretot, pòstum.
Va ser de capdavantera en el canvi d'estil literari que es vivia en el seu temps.
Emma (1815)
Seny i sentiment
(1811)




diumenge, 13 d’octubre de 2013

Donde el corazón te lleve

Hola!
Una amiga, la Lia del blog Chupa-chupas, m'ha deixat aquest llibre tan preciós, us el recomano moltissim!
Esta en castellà ja que me'l he llegit en aquest idioma.
Libro: Donde el corazón te lleve
Autora: Susanna Tamaro
Traducion: Atilio Pentimalli Melacrino
Año: 1995
Idioma original: Italiano
Editorial: Círculo de Lectores
Sinopsi:
Lo que no supimos decir nos dolerá eternamente y sólo el valor de un corazón abierto podrá liberarnos de esta congoja. Nuestros encuentros en la vida son un momento fugaz que debemos aprovechar con la verdad de la palabra y la sutileza de los sentimientos.
  
  Viendo inminente el final de su vida, Olga decide escribir a su nieta una larga carta para dejar constancia de lo que ninguna de las dos ha sabido ni decir ni escuchar. Cuando la nieta regrese, sólo encontrará la relación de los pensamientos, sentimientos, delicadeza y esperanza, soledad y amargura que la vida ha ido tejiendo. Por la carta, se sabrá cuál fue la historia de la familia, las peleas con la hija muerta, los desencuentros y las heridas que nunca cicatrizaron.
  
  Con esta obra intimista y epistolar, Susanna Tamaro conquistó a trece millones de lectores en todo el mundo. Con gran sensibilidad revela la riqueza de los sentimientos que permanecen ocultos. Diálogo que enseña a conocer mejor la naturaleza de nuestras relaciones, Donde el corazón te lleve es una obra narrativa exquisita: dulce remembranza de una voz que se deja llevar por los tímidos dictados del corazón.

Opinion personal: 
Es un libro muy bonito que emociona muchísimo.
Te toca el corazón y no lo puedes dejar desde la primera página.
Lo recomiendo muchísimo, aun que no se espere acción y cosas de esas: es un libro de sentimientos.
Otras opiniones:
Lia:
M'ha agradat molt, es així molt filosòfic. Costa molt imaginar-te els personatges, perqué està escrit com si fos una carta, i llavors en fa referéncies, en parla i tal però no acaba de profunditzar-los. Els que crec que més he conegut són, evidentment, l'Olga, la prota, desprès l'Augusto, i per últim la filla de l'Olga. L'Ernesto i la neta de l'Olga no tinc la sensació de coneixel's bé.
L'Olga és una persona amb un profund trauma infantil. 
Entre els seus pares no hi havia cap tipus d'amor, i aixó a fet que rebes una educació molt curiosa. És molt sensible i la típica mare que no diu mai que no.
L'Augusto és el típic home que es lliga les ties i s'hi casa només per tenir decendencia, i despres(o inculs avans) s'en oblida, i es torna a concentrar en la seva passió: els insectes.
La filla de l'Olga, es la nena mimada a matar, a qui sempre li han dit que si per tot. La nena de casa

bona que despres se li desmonta la vida al anar a viure sola, al fer-se gran.Molt recomanable!!!! 


dissabte, 12 d’octubre de 2013

El petit príncep

Avui m'agradaria parlar-vos d'un dels llibres que crec que has de llegir al menys un cop a la vida.
És un llibre que canvia la vida i et fa pensar moltissim.
Llibre: El petit príncep
Autor: Antoine de Saint-Exupéry
Tradució: Anna i Enric Casassas
Any: 1990
Idioma original: Frances
Editorial: Salamandra
Sinopsi:
Publicada el 1943, amb les il.lustracions del mateix autor, és l'obra més coneguda d'A. Saint-Exupéry. Es tracta d'un llarg conte on un aviador, que s'havia perdut al desert, explica el viatge d'un petit príncep per un univers imaginari però proper, i els encontres que manté amb diferents personatges. És una gran faula sobre la recerca permanent de l'home i que posa de manifest, amb un to poètic, alguns dels trets que ens fan humans


com l'amistat, la bondat, la fidelitat, la tendresa, la imaginació, l'entusiasme pel coneixement, la por, la vanitat, les obsessions...Actualment, és una lectura gairebé obligada per als nens de tot el món, però també és apropiada per als més grans.
Opinió personal:
És un llibre precios i, com ja he dit abans, s'han de llegir obligatoriament. T'emociona del principi fins al final i et marca de per vida.

El protagoniste és inocent i molt dolç i la historia és narra ambu molta tendresa.
A més ha més és un llibre en el que sempre trobes coses noves i que el llegeixis de petit o de gran t'enganxa i emociona igual.
Altres opinions:
Lia: 
Gran llibre!!!Qui no s'ha llegit aquest llibre que no arriba a les 100 pàgines ple de rao, escrit d'una manera dolsisima i tendre????
Personatges super rodons, que t'entren al cor amb una facilitat INCREÏBLEEE!!!!
La veritat es que no se que més puc comentar sobre aquest FANTASTIC llibre!!!Es que no em surt res, a part de dir que l'escriptor de nom impronunciable  m'encanta, l'adoro i l'idiolatro com si fos un deu...

dilluns, 7 d’octubre de 2013

Paraules Emmetzinades

Ei!
Mireu, resulta que fa un temps vaig llegir un llibre que crec que us havia d'explicar, però no se per quina raó no ho vaig fer en el seu moment. Per això us he fet la resenya avui!
Llibre: Paraules Emmetzinades
Autor: Maite Carranza
Any: 2011
Idioma original: Català
Editorial: Edebé
Sinopsi:
Què va passar amb la Bàrbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir a cap culpable. 
Però una trucada al mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policia a punt de jubilar-se, el d'una mare que ja ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga, el d'un pare... "
Aquest llibre està protagonitzat per a tres personatges propers a la Bàrbara, qui va desaparèixer misteriosament quan només tenia 15 anys. Després de quatre anys d'investigació, el cas es veurà sacsejat per noves proves.
És una denúncia als abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món.

Opinió personal: 
Un dels millors llibres que he llegit mai!
M'ha enganxat moltíssim i m'ha mantingut en una intriga constant fantàstica, ja que a cada pàgina descobries un nou misteri.
Cada final de capítol t'obliga a llegir el següent i així fins al final, ja que no paren de passar coses.
Ha més a més et fa reflexionar sobre moltes coses, ja no només el tema central, és a dir, els abusos sexuals infantils, sinó també en molts altres temes.
Molt recomanable, de veritat, encara que és una mica dur i transmet molta angoixa.
 

dissabte, 21 de setembre de 2013

Jordi Sierra i Fabra

Hola!
Avui m'agradaria parlar-vos sobre un autor que ha escrit molts llibres(més de 300 títols!), que escriu noveles infantils, juvenils, novela negra, ciència-ficció i assaig.
Es tracta de Jordi Sierra i Fabre i ja us he resenyat algun llibre seu, com poden ser "La memòria dels éssers perduts", "Camps de maduixes" o "Zones interiors".

Va neixer l'any 1947, el dia 26 de juliol i les seves primeres incrusions literàries van començar als seus 8 anys.
Amb dotze ja havia escrit una novela de 500 pàgines i en aquell moment va decidir ser que la seva vocació era ser escriptor, fins ara, que ja té més de 300 títols i traducions a 25 idiomes i ja ha aconseguit moltissims premis(Columna Jove, Vaixell de Vapor, Gran Angular, Ateneo de Sevilla, fins a un total de més de 30, sumant-hi català i castellà.
A part de l'escriptura, a Jordi Sierra i Fabra, també li ha interesat molt la musica, sobre tot el rock. Ha escrit algun llibre sobre ala musica(Historia de la música rock  (1981), Serrat (1988) Gran enciclopedia del rock de la A a la Z(1993)) i fou director del programa radiofònic Mitjans de música rock.
Els seus llibres mostren els conflictes de la realitat que ens envolta i també la més allunyada, i aborda amb vehemència i compromís els temes més durs de l’actualitat.